EN CONTRA DE LA LLIBERTAT
Esquí de muntanya | 26/09/2016

Mai s’ha sentit còmode amb l’època que li ha tocat viure. No està ben vist estirar-se davant de la tele després d’un dia llarg i esgotador per desconnectar el cervell. Li diuen que no pot planificar les vacances perquè sap que d’aquí tres mesos ha de canviar de feina per buscar nous horitzons i motivacions. No pot posar-se la roba que sempre s’havia posat a casa per estar còmode. No pot menjar el que sempre havia menjat per sopar. No pot planificar el cap de setmana amb les activitats i els llocs que fins ara havia freqüentat en el seu temps d’oci. Per no poder, no pot ni saber com serà l’endemà.

Com que li toca ser abanderat de la modernitat i dels estils de vida que comporta ser un ciutadà exemplar al segle XXI s’ha de reinventar, ha de créixer i no pot entregar-se a mans de la rutina i de la tradició. No pot permetre’s el luxe de sentir-se inútil i improductiu. Si vol ser respectat, admirat, satisfet d’ell mateix i sentir que porta una vida plena ha de sortir de la zona de confort.  Per dur-ho a terme ha de canviar de feina periòdicament, visitar sempre llocs nous, llibres nous, escoltar música contemporània que no coneix ningú, tenir noves aficions i canviar d’amistats que li permetin aprofundir en aquesta suposada evolució personal tant venerada. Fins i tot, creu que ha de canviar paròdicament de novia, perquè està clar que la rutina sempre acaba arribant a una relació de parella i s’acaba entrant en un període de calma, confort i tranquil·litat que no li permet seguir amb el creixement personal. Aquest mantra del segle XXI que li repeteixen gurus en llibres i programes de tele i ràdio prescrivint-li vida als anys i felicitat. Com si hi hagués una fórmula única per la felicitat; com si existís una idea concreta de la felicitat; com si aquesta felicitat es pogués enllaunar i transportar; com si aquesta felicitat que no parem de buscar existís. Fins i tot pot ser que existeixi, però que ell ni se n’adoni ocupat com està en sortir de la zona de confort i de la rutina.

Cada cop que intenta sortir de la zona de confort pensa que ningú l’ha advertit del desconcert, de la desorientació i del pànic que sent quan es troba davant d’aquest horitzó infinit que té al davant i que li permet portar una vida –suposadament- plena. És en aquests moments que sent nostàlgia i enveja dels seus avis. Pensa que mai els havia sentit parlar d’haver-se de reinventar, de sortir de la zona de confort o d’haver de buscar aquest creixement personal i aquesta vida plena tant desitjada a dia d’avui. Si ell per ser feliç ha de fer tot aquella agenda d’activitats tant esgotadora i angoixant per l’esdevenir del seu futur com podia ser que els seus avis haguessin sigut –aparentment- feliços? Potser els seus avis no s’havien hagut de reinventar perquè no havien tingut opció de fer-ho. Quin marge de llibertat tens per plantejar-te sortir de la zona de confort quan primer has de procurar emplenar el plat, escalfar la casa, seguir el que dicta el mossèn o no sortir del que marca la tradició?

Com que això de reinventar-se també va de no deixa mai de formar-se emplena el seu temps lliure estudiant a una universitat a distància. Aquests coneixements li ofereixen una visió àmplia i panoràmica de la història de la humanitat que li permeten evidenciar que fa molt pocs anys que les persones –al menys aquelles amb un nivell econòmic mitjà a Occident- gaudeixen de llibertat. Revolució de costums del Maig del 1968? Mort de Franco el 1975? El suposat benestar econòmic a partir dels anys vuitanta? Lliure circulació de persones a l’espai Schengen l’any 1995? Reducció de les dimensions del món gràcies a l’explosió dels mitjans de transport durant la primera dècada dels anys dos mil? Híperconnectivitat gràcies a la revolució de les TIC a partir de l’any deu? Sigui quin sigui el punt de partida pensa que són molt pocs els anys transcorreguts tenint en compte la perspectiva de tota una història de la humanitat molt més repressiva. Massa pocs anys per acostumar-se, assimilar i saber viure amb tanta llibertat. En principi, és i vol seguir essent lliure, però maleeix aquesta llibertat quan desorientat i atemorit davant de tants camins per triar té por del futur incert i no sap on anar.

Potser un dia arribarà a la conclusió que tanta llibertat no el fa feliç. A partir d’aquell dia cada vespre –després d’una feina on mai canviarà ni de cadira- s’estirarà al sofà de casa, amb el xandall de sempre, menjant el de cada dia, escoltant arguments gastats en boca dels mateixos tertulians i abraçat sempre més a la mateixa dona planificaran les vacances al lloc de cada any. Descobrirà que la vida plena vol dir saber assaborir aquells petits moments de calma i harmonia que li ofereix la rutina domèstica. Llavors –potser- haurà fet el verdader creixement personal. I, paradoxes del seu temps, això voldrà dir ser revolucionari.


SELECCIONA IDIOMA (CA)
CRèDITS
programador web freelance Barcelona