EL RECORD D'UNA ESTACIÓ D'ESQUÍ A L'ESTIU
Esquí de muntanya | 12/03/2017

Sempre em comentava que fa més de quaranta anys hi havia hagut un projecte d’estació d’esquí, a l’estiu, a la Tossa Plana de Lles. El primer cop que m’ho va dir me’l vaig mirar amb cara de dubtes i de incredulitat. Ara bé, malgrat viure en una època que malbaratem l’experiència i la saviesa dels més grans, li vaig fer cas com amb totes les coses que deia aquest savi de la muntanya. De fet no s’inventava res, recordava haver-ho llegit als anys setanta a la revista Muntanya del CEC. Segons el que m’havia explicat el fet que durant els mesos d’estiu encara es mantingués una congesta de neu a sota del cim de la Tossa Plana de Lles havia despertat l’interès dels amants de l’esquí alpí per instal·lar-hi un teleski. Ningú pensava, llavors, que una de les màgies de l’esquí és la seva intermitència, l’efervescència i els capricis de la neu que va i ve i sovint ens és esquiva fent-nos augmentar el seu desig. Un dia finalment va aparèixer aquella famosa revista Muntanya de fa més de quaranta anys. Per sorpresa l’article de Ramon Vinyeta no deia res d’una estació d’esquí a la Tosa Plana de Lles, simplement parlava d’una congesta de neu que ni tant sols es formava a la Tosa Plana de Lles, sinó al Pic de la Llosa.

Com pot ser que la memòria transformi una simple congesta amb un projecte d’estació d’esquí d’estiu? Ens en podem fiar de la memòria i de la història? Podem donar-li al que recordem valor de llei universal? El terreny del passat, de la memòria, de la història i dels records és un terreny prohibit pels que busquin veritats absolutes. El passat té una forma o una altra en funció dels ulls que des del present se la mirin. Potser l’observació i l’estudi del passat ens diu més de com som a dia d’avui que no pas del que vam ser ahir. La memòria i els records es construeixen a partir del que volem recordar i, sobretot, del que ens reconforta més recordar. La resta cau en el pou de l’oblit. Els prejudicis són per tot arreu, fins i tot en els nostres records del passat. Busquem confirmar-los amb la nostra realitat quotidiana per reafirmar les creences que creiem objectives i de l’anècdota fer-ne llei universal. La forma com recordem el temps passat pot dir molt més de nosaltres que qualsevol descripció, entrevista o examen psicològic. Veurem a través del que conforma la nostra memòria els trets més significatius de la nostra personalitat.

El rancorós sempre és allà per recordar aquell suposat greuge que va patri. L’il·lús sempre somia amb el que hauria pogut ser i no va ser. El victimista recordarà com els elements van posar-se-li en contra i no va poder triomfar. L’avar es lamentarà dels diners que es va gastar aquell any. I veurem com el malalt de la neu i de l’esquí recordarà una suposada estació d’esquí a l’estiu a la Tosa Plana de Lles.

Per cert, el pessimista (o realista ben informat) sempre recorda que en aquest mateix article de fa més de quaranta anys ja es lamentaven que la neu no arribés a Ull de Ter fins a finals de desembre.


SELECCIONA IDIOMA (CA)
CRèDITS
programador web freelance Barcelona