ALTITOY: DE L'ASFALT A LA NEU
Esquí de muntanya | 04/02/2013

Altitoy és el nom que pren la cursa d’esquí de muntanya que durant dos dies i a l’estil Pierra Menta transita per les muntanyes del Pays du Toy. Amb el nom de Pays du Toy ens costa situar-ho al mapa i fer-nos una idea de quin indret estem parlant. Ara bé, si enlloc de Pays du Toy diem que a partir del moment que passes Lourdes i enfiles la vall cap a Luz Saint Sauver, epicentre de l’Altitoy, no pares de veure trencalls amb noms com Aubisque, Hautacam, Luz Arddien o Tourmalet, la cosa ja queda més clara. Durant aquest trajecte respires i revius l’ambient d’aquelles tardes caloroses i xafogoses del mes de Juliol. I inevitablement penses i compares els dos dies de cursa que ens esperen amb les imatges del pilot pujant per aquelles carreteres.

La realitat és ben diferent i totes les comparacions fetes el divendres pujant amb el cotxe entre el món de la bicicleta i el de l’esquí de muntanya cauen per terra quan el dissabte se’ns presenta una etapa de 2200m positius, amb una intensa nevada, vent i fred. Benvingut al món real!!! Amb el meu company, en Poma o com diu el seu DNI en Marc Solà, plantegem una cursa conservadora intentant evitar lesions i refredats (queda una setmana pel Mundial i tampoc es tracta de fer bogeries). La disputa esportiva va tenir poca història: sortida; Jaquemoud i BonMardion encapçalen la cursa d’inci a fi; Eidalyn i Lenzi els segueix de prop; més lluny Beccari i Galizi s’ho miren amb la impotència de no poder fer res per atrapar-los; el mateix conformisme que desprenem nosaltres veient que no els podrem atrapar. Fem la primera etapa de cap a peus sols sense interactuar amb cap altre equip com si res es pogués moure, potser un pèl avorrit. Ara bé, gens avorrides van ser les baixades per dintre el bosc amb mig metre de neu pols, les pujades entre branques carregades de neu (a vegades t’havies d’ajupir per poder passar) i la meteòrica feina de l’organització per presentar un recorregut a l’alçada del circuit de la Grande Course que li ha donat una dimensió internacional a la prova. El diumenge canvi radical, sol i sortida de la plaça de Luz corrents i amb els esquís a l’esquena per atacar els 1800m de desnivell positiu que l’organització un cop més s’havia estat treballant durant tota la nit. A nivell esportiu la cursa va ser una còpia del dissabte, posicions fixes de sortida a final i amb les mateixes diferències.  Tot el cap de setmana a la curta posició, per tant acabem l’Altitoy menjant-nos la medalla de xocolata.

De l’Altitoy a part d’emportar-nos el premi, els punts per la Grande Course i dos dies d’esquí de muntanya de veritat me n’emporto un bon pòsit que espero que cristal·litzi la setmana que ve al Mundial. Han sigut dos dies de cursa, però també dos entrenaments de moltíssima qualitat, amb bon ritme de baixada, canvis, pujades tècniques i unes boníssimes sensacions físiques. Ara només falta traduir tots aquests elements subjectius amb un bon resultat als Campionats del Món de Pelvoux.  Mentrestant l’Altitoy i les muntanyes del Pays du Toy seguiran vivint a l’ombra de les seves mítiques carreteres tot esperant que algun dia els avis del poble de Luz Sanit Suaver expliquin amb la mateixa fascinació les aventures dels que transitaven pel Tourmalet amb bicicletes que els que ho feien calçats amb esquís i pells de foca. 


SELECCIONA IDIOMA (CA)
CRèDITS
programador web freelance Barcelona