MAR I MUNTANYA #DYNAFITX3
Esquí de muntanya | 12/05/2013

 

La idea sempre ens havia rondat pel cap. Això d’unir mar i muntanya, aigua i neu i els tres esports que practiquem més (bici, córrer i esquí) sempre és una cosa atractiva i seductora de fer. Com moltes vegades passa una trobada o una trucada encén la metxa. Com que som uns emocionats (o com algú diria uns encigalats) anem parlant i un per l’altre amb pocs minuts ja havíem dissenyat la ruta. Així és com amb en Marc Solà, Poma pels amics, vam decidir fer aquest particular mar i muntanya. De Sant Feliu de Guíxols, al cor de la Costa Brava, al cim del Bastiments, punt neuràlgic de l’esquí de muntanya gironí. Unir mar i muntanya en un dia és un joc de contraris, fer realitat una paradoxa que als humans sempre ens ha atret i descol·locat a nivell mental. Com pot ser al matí estar al costat d’un xiringuito de mar i al cap de poques hores a un cim amb esquís? Una paradoxa que als humans ens costa d’entendre, però que la natura amb el curs dels rius de sempre ha fet possible…

Dissabte a les vuit del matí arrenquem amb les bicis de carretera de la platja de Sant Feliu de Guíxols, encara calmada esperant el bullici de l’estiu. De Sant Feliu enfilem cap a Girona a un bon ritme des d’on comencem a resseguir el riu Ter per Bescanó, Anglès, la Cellera. Al Pestaral abandonem el riu Ter (ja el recuperarem al seu naixement a les faldes del Bastiments) i seguim direcció Olot per Amer, les Planes d’Hostoles i arribem a la Vall d’en Bas a les portes d’Olot. No fa falta dir que el verd primaveral i els camps treballats ens ofereixen un bon espectacle que després d’estar tot un hivern voltant i veient altres paisatges ens fan valorar, també, el que tenim aquí. D’Olot anem direcció al Capsacosta per entrar a la Vall de Camprodon. On ens esperava la coneguda presència del nostre amic “el hombre del mazo”. Bé doncs, de Camprodon a Setcases la ruta es converteix en un martiri, la sensació de buidor i pàjara és brutal i arribem a dures penes, fent alguna tintina per la carretera i pujant a 12km/h en un falso llano. Sort en tenim de les nostres assistents, la Naila i la Laura, que ens tenen preparat un bon plat de macarrons que fem baixar amb quatre queixalades. A part del plat de macarrons, també ens tenien preparades les bambes per pujar corrent fins a l’estació de Vallter 2000. Amb la planxa plena i en una activitat que coneixem i dominem millor recuperem les bones sensacions i pugem corrent i força bé pel camí vell fins a trobar la neu al pàrking superior de l’estació de Vallter. Allà, amb els esquís als peus i encara amb unes condicions de neu espectaculars ja només en falta fer una pujada al Bastiments. Una pujada que coneixem a la perfecció i 800m de desnivell que ens separen del nostre objectiu. Una distància i un terreny que durant l’hivern feríem en un obrir i tancar d’ulls i sense témer res, ara amb el cansament acumulat de tot el dia ens fa pensar que segurament ens costarà més. La muntanya i els metres són els mateixos; nosaltres no. Amb els esquís als peus sempre ens trobem còmodes i lleugers (és la nostra zona!) i amb més rapidesa i facilitat de l’esperada arribem al cim del Bastiments, el nostre objectiu del dia després de 7h 45’, 130km amb bici, 13km corrent, 3,5km amb esquí i 3500m de desnivell positiu acumulat.

A part de resseguir el curs d’un riu, a part de fer un joc de contraris i d’unir dos móns aparentment antagònics com poden ser els de la platja i la muntanya aquesta activitat no deixa de ser el que nosaltres en diem un entrenament full equipe. Ha sigut una activitat que ens feia gràcia fer, que amb un bon amic com en Poma és divertida i totalment allunyada de la pressió de les curses (de tant en tant també va bé deixar els dorsals!) i a part va posant les bases per la temporada d’estiu. I me’n oblidava! Ens ha fet veure que, d’acord que hi ha altres llocs amb millors muntanyes, millor neu, millors paisatges etc, etc, etc, però a pocs llocs es pot fer una activitat com aquesta. Amb poques hores passar del mar a la muntanya, de la platja a l’esquí  i això només ho podem fer al nostre Pirineu. I és que com deia la cançó: vaya, vaya allí no hay playa! 

Link amb el track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4452991


SELECCIONA IDIOMA (CA)
CRèDITS
programador web freelance Barcelona