LA INCERTA GLòRIA DELS ESCèPTICS
Esquí de muntanya | 05/06/2017

Que fàcil és no creure en res i enfotre-te’n del que creu. Que fàcil és saber, per aquell que mai s’ha emmerdat les mans, què cal fer per solucionar tots les mals de l’organització federativa d’algun esport; puc pensar en l’esquí de muntanya. Que fàcil és criticar des del sofà aquell que s’ha reunit durant setmanes per tirar endavant la festa major del teu poble. Que fàcil és titllar de fracassat aquell que ha engegat un negoci i no se n’ha sortit des de la comoditat d’un sou fixe cada mes. Que fàcil és carregar-se el sistema sanitari o l’educació d’un país. Que fàcil és saber què s’ha de fer i que difícil és saber com fer-ho. Que fàcil és titllar de matat aquell que ha dedicat la seva joventut a entrenar i competir pel sol gust de matxacar-se quan no sempre es triomfa. Que fàcil és riure-te’n del que declara admiració absoluta a un músic. Fins i tot que fàcil és criticar aquells que tenen èxit per –així- poder-te fer escoltar. El que ara realment està de moda –o potser ho ha estat sempre- és l’escepticisme. Està de moda no creure en res. O pensar que no es creu en res. Està de moda passar lleuger per la vida. Està de moda anar desmenjat i arrossegant els peus per la vida. Està de moda fer befa d’aquells que tenen compromisos forts amb alguna cosa. Està de moda no proclamar admiració incondicional en res. No fos cas que des del púlpit dels descreguts i des de la superioritat moral dels escèptics que ho critiquen tot i els hi rellisca tot et caiguin crítiques, burles, befes o comentaris que amb suposada ironia només aconsegueixen ferir amb el cinisme més barat. Millor confondre’s entre el remat d’ovelles que no es mouen massa, no criden massa i no volen pensar massa. És millor quedar-se quiet sense fer res ni voler destacar per no ser el blanc fàcil dels que s’ho miren tot. 

És evident que si no creus en res, si no fas res, si no participes en res, si no penses en res, si no crees res segur que et pots veure amb la valentia de criticar-ho tot, fer-ne befa i riure-te’n de tot. Ara bé, serà l’actitud d’algú que només buscarà l’èxit a través del fracàs dels altres.  Algú que no veu que en la derrota dels altres també hi ha la seva. Gent que no té l’estrany afany de buscar aquell instant de glòria. Una glòria que incerta o no és l’única que poden buscar els protagonistes de “Incerta Glòria”. El qualificatiu de novel·la russa queda totalment justificat pels diàlegs entre en Juli Soleràs i en Cruells explotant els racons insondables de la condició humana. Ara està molt de moda venerar aquest llibre, tot i que de segur trobaríem algú que des de la tribuna de la indiferència i de l’escepticisme se’l carregaria. Però aquest algú seria capaç d’escriure diàlegs que elaboren aforismes i sintetitzen la condició humana amb poques paraules com aquest?

         -Deixa els ciris pasquals en pau. Jo sóc descregut, però respecto les coses sagrades.

         -Tot al revés de mi. Jo hi crec. Si no hi cregués, ¿quin gust podria donar-me fer-ne befa? ¡Si pogués deixar de creure! ¡Com us envejo, els que no creieu o us penseu que no creieu en res!

Per tant, la font inesgotable de pensament que és “Incerta glòria” ens insinua que l’únic que podria riure-se’n de creure en alguna cosa seria aquell de fermes conviccions. L’únic que podria criticar l’organització de l’esquí de muntanya seria aquell motivat que durant anys s’ha barallat per moure unes estructures sempre massa rígides. L’únic que podria criticar la Festa Major del poble seria el que hi ha treballat. L’únic que podria fer befa d’un negoci fracassat seria aquell que algun cop a la vida s’ha llençat al buit. L’únic que podria burlar-se d’un músic seria aquell que sua la samarreta als seus concerts. L’únic que podria riure-se’n del que durant anys a ulls de tothom –menys per ell- ha perdut caps de setmana al darrera d’un dorsal seria el que aquells diumenges estava allà passant fred. I podria fer tot això no pas perquè pogués ser l’únic que moralment pogués estar legitimitat per fer-ne befa, sinó perquè seria l’únic que realment podria experimentar els beneficis catàrtics de poder riure’s-en d’un mateix.

A més, l’únic que realment es guanyarà el privilegi dels nostres dies de no creure en res serà aquell que haurà buscat aquest instant de glòria, sigui a on sigui, sigui com sigui, perquè com diu el llibre –incerta o no- és l’única que tenim.  


SELECCIONA IDIOMA (CA)
CRèDITS
programador web freelance Barcelona