ESPORT PETIT
Esquí de muntanya | 25/04/2018

Diuen que quan dos elefants es barallen aixafen l’herba que hi ha a sota. A l’esquí de muntanya un dels elefants és La Grande Course que agrupa organitzacions de les curses més icòniques i populars com per exemple la Pierra Menta. L’altre elefant és la ISMF, és a dir la federació internacional, encarregada d’ordenar l’esport, d’organitzar els campionats del món, les copes del món i de portar-lo cap a l’olimpisme. L’herba que aixafen són els atletes. I l’aixafen perquè la propera temporada coincideixen al calendari la Pierra Menta i els Campionats del Món. Aquest fet exemplifica a la perfecció les desavinences entre els diferents actors que organitzen l’esquí de muntanya  i que en dificulten el seu desenvolupament.

 

No fa falta ser massa viu per veure que aquesta mala decisió no fa cap bé a l’esquí de muntanya. Ni una competició ni l’altra comptarà amb els millors atletes. Al mateix temps que els corredors segurament tindran conflictes amb les seves federacions o els seus esponsors perquè la voluntat i els objectius d’uns i d’altres no siguin els mateixos. Aquest solapament en vocabulari televisiu és una contraprogramació fent que el poc espai mediàtic que pot ocupar l’esquí de muntanya amb dos moments forts de la temporada, com són la Pierra Menta i uns Campionats del Món, es vegin contrarestats mútuament. Evidentment que tot plegat dona una imatge de divisió, descontrol, desgovern i deixadesa que no porta a fer créixer aquest esport. I menys a fer-lo seductor perquè possibles esponsors i el COI hi vegin interès econòmic. Perquè és evident que de la manera que s’està treballant ara mateix és impossible que això passi. Amb lluites caïnites entre els diferents actors, fent la impressió de donar pals de cec i atribuint-se greuges entre uns i altres. Estan més ocupats en voler imposar la visió que té cadascú de l’esport que en buscar la manera de projectar-lo cap enfora i cap a nous horitzons amb una visió universal. En lloc de recordar l’organització d’una empresa dinàmica, pragmàtica i amb una visió global que vol vendre el seu producte arreu del món fent-lo atractiu recorda la baixesa de les disputes entre veïns d’un poble petit, d’una vall tancada o d’un país petit. On sembla que el més important sigui fotre el veí i demostra qui mana encara que mentrestant la casa t’estigui caient a trossos i entri l’aigua per tot arreu.

 

Si realment totes les activitats que duen a terme la ISMF i La Grande Course són per fer créixer l’esport que s’aturin un moment i observin amb perspectiva com s’estan comportant. Si són capaços de fer aquest exercici veuran que han de canviar d’actitud. Aquest canvi que des de la comoditat del sofà de casa escrivint aquest article sembla tant fàcil de fer en realitat no ho és, però han de fer l’esforç per trobar la manera d’entendre’s, treballar colze a colze, deixar prejudicis antics a casa i obrir el camp de visió per apropar l’esquí de muntanya a esports més madurs i millor organitzats. Perquè sinó els corredors –que en teoria hauríem de ser els únics protagonistes de la història- començarem a pensar malament i creurem que l’esquí de muntanya és només l’excusa per poder gestionar les seves quotes de poder. Encara que aquestes puguin semblar ínfimes i ridícules, però ja sabem quin és l’afany que mou el món.  


SELECCIONA IDIOMA (CA)
CRèDITS
programador web freelance Barcelona