VIDA
15 d’Abril de 1989, Cassà de la Selva, la meva vida comença a caminar. I la pregunta obligada és: com pot ser que des de la plana de la Selva al costat de Girona i només acompanyat per les amables i arrodonides muntanyes de les Gavarres la meva vida hagi pogut caminar pujant i baixant muntanyes a tota pastilla amb esquís o amb bambes... L’atracció històrica de la cultura catalana per la muntanya fa que des de ben petit els meus pares procuressin portar-m’hi ja fos esquiant o a caminant. Aquesta educació muntanyenca va seguir i a l’adolescència quan vaig començar a fer curses amb el meu pare. Ràpidament vaig entrar al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya on de la mà d’en Jordi Canals vaig començar a fonamentar la meva carrera esportiva.

EL GRAN SALT
El salt més important va ser anar a viure a Font Romeu (Cerdanya francesa) per estudiar-hi INEF juntament amb en Kilian Jornet, la Mireia Miró. Aquest pas em va permetre poder entrenar cada dia a la muntanya i conviure amb dos bojos de l’esport, la muntanya i la competició, la qual cosa va fer que la motivació creixés exponencialment. Amb aquests ingredients va ser relativament fàcil poder recollir medalles en Campionats del Món i d’Europa en les categories inferiors. Un cop acabada la fase de formació, de les categories inferiors, va tocar fer el salt amb els grans, la categoria sènior. Durant aquests primers anys amb els grans he aconseguit tres top-10 a la Pierra Menta, un podi a la Mezzalama, un campionat del món sub-23, un Campionat d’Espanya i diversos top-10 en Copes del Món i Campionats del Món.

EL FUTUR
A partir d’aquí he de seguir sembrant per a llarg terme recollir els fruits en forma de bones curses a Copa del Món, Campionats del Món o grans clàssiques. Amb la il·lusió del primer dia, la fascinació per la natura i la convivència amb uns bons companys els resultats segur que arribaran. Un d’aquests bons companys de viatge és en Kilian Jornet que sovint comenta que l’important és intentar gaudir de la muntanya de la forma que se’ns presenti: si a l’hivern hi ha neu hi esquiarem i si a l’estiu hi ha camins i prats hi correrem. D’aquí el contacte iniciàtic dels últims estius (i que anirà a més en el futur) amb les curses de muntanya  recollint una victòria a l’Olla de Núria o algun top-10 al Giir di Mont. 

NO TOT ERA FÍSIC...
Segurament gràcies a l’educació rebuda a casa al mateix temps que cultivava el meu cos per rendir a les curses també feia el mateix a la meva ment i mai he deixat d’estudiar. Primer van ser els estudis d’INEF a Font Romeu i ara són els estudis d’Humanitats per la UOC, amanits amb bones dosis de literatura i bona música, la qual cosa permet diversificar pensaments i mirar-se les curses amb un punt, necessari, de perspectiva i distància. Al mateix temps que faig bona la frase dels antics grecs:men sana in corpore sano.  
SELECCIONA IDIOMA (CA)
CRèDITS
programador web freelance Barcelona